dansant  en un bosc d'escultures al Castell de Pallejà

Soc artista plàstic basc resident a la Marina Alta (Pego) des de fa 12 anys i és ací on he començat a utilizar l'escultura per mostrar els sentiments que tenim ocults.

Sempre he partit de fusta, pedra, metall o qualsevol altre objecte que trobe al meu voltant per a fer les meues escultures.

Aquesta exposició naix de la nova paraula "resiliència" i vol plasmar que la fusta que gaste, malgrat ser atacada per les inclemències del temps, de l'home i sobretot dels tèrmits, mai mor i si mor … ressucita. Això és el que he pretés mostrar, com sorgeixen noves branques (aquesta vegada de metall representant la duresa ), com el temps ha llepat les seus ferides llevant-li qualsevol vestigi dels camins dels tèrmits que solcaven el seu interior i com d'altra banda, les seues arrels noves són de ferro assentant-les per sempre en la terra.

Al final busques que aqueixa transmissió d'idees unes vegades es transforme en una cosa bella i altres repel-lent , sempre en funció que els sentiments que sorgeixen de treballar el material que tens entre mans et porte a un costat o a un altre.Perquè quan estàs en contacte amb el material s'estableix un diàlog i el resultat final és motivat per aqueix que et porta a acabar la teua obra per uns rumbs que mai hagueres imaginat i eixe resultat et sorprén a tu mateix.

El bosc d'escultures de Javier Ruiz Txin és una experiencia estètica extraordinària. Et sent arrelat a la terra amb les talles de fusta d'olivera, de garrofer o de ginjoler. T'enlaires amb els filferros i metalls que miren el cel.

Si encara no heu vist l'exposició, us recomane que hi aneu durant els diez que queden. Sorprèn per la bellesa de la gran quantitat d'obra reunida i per l'espai que l'acull

Elvira Cambrils ( escriptora )